exempció tributària

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca exempció tributària, n f
es exención tributaria

Definició

Alliberament total o parcial, temporal o permanent, objectiu o subjectiu de l'obligació tributària.

Nota

Àmbit: Espanya
L'exempció tributària implica que el subjecte passiu ha dut a terme un fet imposable subjecte a un impost determinat, i al qual habitualment s'aplica el corresponent tipus de gravamen. Així, normalment aquesta circumstància hauria de generar el naixement de l'obligació tributària, però en aquest cas s'ha establert per llei una exempció (la qual pot ser total o parcial) que allibera el deutor tributari.
L'article 14 de la Llei general tributària disposa que no s'admet l'analogia per a estendre l'àmbit de les exempcions més enllà dels casos estrictes.
A diferència de l'exempció, la no-subjecció implica que el subjecte passiu no ha dut a terme un fet imposable, ja que la seva activitat no està configurada com una categoria d'un fet imposable, i per tant, no s'hi aplica cap tipus de gravamen.
V. t.: fet imposable n m
V. t.: no-subjecció n f