eximir
eximir
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca eximir, v tr
- ca excusar, v tr sin. compl.
- ca exonerar, v tr sin. compl.
- es excusar
- es eximir
- es exonerar
<Dret públic>
Definició
Alliberar d'una obligació, d'una càrrega o d'una responsabilitat.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: En aquest grup de classe, dos alumnes han estat eximits de fer pràctiques.
-
Ex.: El van eximir de qualsevol responsabilitat en el delicte.
Ex.: Dispenseu que no hagi vingut més aviat.
Ex.: No li exigiu que vingui cada dia: dispenseu-lo de presentar-se.
Ex.: Dispensar algú del servei militar per causa de malaltia.
Ex.: La justícia l'ha exonerat de tota responsabilitat en l'afer.
Ex. El van excusar de fer el servei militar.
