Nota

• Àmbit: Espanya
• El dret penal vigent considera reus habituals, d'acord amb l'article 94 del Codi penal (CP) del 1995, els qui hagin comès tres delictes o més d'un mateix capítol del CP en un termini no superior als cinc anys, i que hagin estat condemnats per aquests delictes. D'acord amb aquesta informació, cal considerar l'habitualitat una forma qualificada de reincidència, atès que per a considerar que hi ha reincidència n'hi ha prou amb la simple repetició d'un delicte regulat en un mateix títol del CP (sempre que sigui de la mateixa naturalesa, d'acord amb l'article 22.8 del CP).
  El principal efecte de l'habitualitat delictiva és la impossibilitat de concedir a un reu o una rea habitual el benefici de la substitució de la pena privativa de llibertat imposada (art. 88 CP). Tampoc no es pot concedir als reus habituals el benefici de la suspensió de l'execució de la pena (art. 80 al 87 CP), fins i tot en els casos en què el fet delictiu s'hagi comès a causa de la drogodependència del subjecte; és a dir, fins i tot en els casos en què la suspensió es pot arribar a concedir als reus reincidents (art. 87 CP). L'existència de l'habitualitat també és un requisit que s'ha de complir per a considerar la realització de determinats tipus penals: els delictes d'habitud. Els articles 153 (delicte de violència domèstica) i 299 (receptació de faltes contra la propietat) del CP recullen aquesta exigència d'habitualitat.
  L'habitualitat també és una circumstància agreujant de la pena regulada per al delicte d'ús d'informació privilegiada (art. 285 i 286 CP). En el cas de la violència domèstica i de la receptació, la jurisprudència considera que calen tres actes de maltractament o d'auxili dels agents de faltes contra el patrimoni per a poder parlar d'habitualitat, una exigència a la qual se sol afegir el requisit de proximitat temporal entre els actes (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 22.12.1995, ponent: Martín Canivell i article 153, amb relació a la violència domèstica). En alguna sentència relativa a la receptació, el Tribunal Suprem afegeix el requisit que els actes no siguin percebuts com un fet aïllat, sinó que han de fer part d'una sèrie més o menys àmplia que es connecti a la manera de viure o de comportar-se del subjecte (STS del 26.12.1994, ponent: Delgado García).
  La qüestió dels reus habituals ha estat sovint objecte d'anàlisi per part de la política criminal. D'aquesta manera, tradicionalment la condició de delinqüent habitual es percebia com una forma especial de perillositat que s'ha mirat de combatre reforçant les penes assignades als delictes corresponents en el cas de comissió reiterada per part d'un mateix subjecte. En la base d'aquesta concepció hi ha la idea d'innocuïtzació dels delinqüents incorregibles, propugnada per penalistes de la importància de Franz von Liszt i per altres defensors de la finalitat preventiva i especial de la sanció penal. Des de l'òptica de la prevenció general se sol justificar la gravetat del càstig dels reus habituals en el grau més elevat de culpabilitat, que s'expressa en la infracció reiterada d'una mateixa norma. En els sistemes jurídics anglosaxons l'habitualitat delictiva comporta agreujaments de la pena molt severs, amb els quals es vol separar els delinqüents de la societat.
  En un sentit oposat, altres corrents doctrinals veuen en l'habitualitat delictiva una mostra de la culpabilitat menor del subjecte. Aquest punt de vista parteix del fet que la delinqüència habitual sovint es pot explicar senzillament per una socialització deficient del subjecte i per la seva immersió en ambients amb potencial criminal, fins al punt de convertir el delicte en un modus vivendi; des d'aquest punt de vista, la via més idònia per a fer front als delinqüents habituals, d'acord amb els principis del dret penal modern, ha de ser la utilització de les mesures de seguretat.
  En el dret espanyol vigent no sembla que s'hagi imposat cap dels dos punts de vista exposats. En principi, l'habitualitat no comporta l'agreujament de la pena més enllà del que s'estableix per reus reincidents, i tampoc no hi ha mesures de seguretat fixades per als delinqüents habituals que no pateixin cap mena d'alteració que afecti la imputabilitat.
• V. t.: receptació n f
• V. t.: reincidència n f
• V. t.: suspensió de l'execució de la pena n f