Back to top
idoneïtat en el testament idoneïtat en el testament

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  idoneïtat en el testament, n f
  • es  idoneidad en el testamento

<Dret civil>

Definició
Qualitat d'idoni d'un testament.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Un testament és idoni quan compleix tots els requisits legals necessaris per a ser vàlid, de manera que se'n poden desplegar tots els efectes. Perquè un testament sigui idoni, ha de respectar les disposicions bàsiques legals que n'estableixen els requisits mínims, entre els quals hi ha el respecte als hereus legals del testador.
    La llibertat de pacte dels testadors que poden disposar de llurs béns lliurement té un límit legal, que és que una quarta part del cabal hereditari ha d'anar a parar als hereus legals del difunt. Es tracta d'un principi general del dret civil català que s'ha de complir en totes les transmissions hereditàries. En cas que la successió sigui testada, el testament ha de respectar aquesta disposició i, si no és així, pot ser impugnat pels hereus legals del testador per falta d'idoneïtat del testament.
    Aquesta quarta part s'anomena llegítima i els subjectes als quals correspon són els legitimaris. Els articles 451-1 i següents del Codi civil de Catalunya (CCCat) recullen la regulació d'aquesta figura jurídica. Hi ha una sola llegítima que es correspon amb la quarta part del cabal hereditari calculat d'acord amb les regles que estableix el Codi, i que s'ha de repartir entre tots els legitimaris. Són legitimaris els fills del causant (matrimonials, no matrimonials o adoptius) i, si no hi ha descendents, són legitimaris el pare i la mare a parts iguals.
    Per a calcular la llegítima, s'ha de prendre com a base el valor dels béns que formen el cabal hereditari en el moment de la mort, després d'haver descomptat els deutes i les despeses de la darrera malaltia, del funeral i de l'enterrament. A aquest valor líquid s'ha d'afegir el valor, en el moment de morir, dels béns que el causant hagi donat, amb algunes excepcions.
  • V. t.: testament n m