infringir

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca infringir, v tr
ca conculcar, v tr sin. compl.
ca transgredir, v tr sin. compl.
es conculcar
es infringir
es quebrantar
es transgredir

Definició

Violar o desobeir {un pacte, una llei, una regla o una altra norma}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: En infringir les normes de seguretat del seu lloc de treball ha comès una falta greu.

Ex.: El comitè d'empresa vetlla perquè no es conculquin els drets dels treballadors.

Ex.: El van sancionar per haver transgredit les normes de circulació viària.