Nota

• Àmbit: Espanya
• Ex.: La interlocutòria va declarar la nul·litat del procediment.
• Segons la doctrina, les interlocutòries poden ser providències o interlocutòries pròpiament.
  Segons l'article 206 de la Llei d'enjudiciament civil, en els processos de declaració i, en la mesura que sigui possible, en els processos executius, quan la llei no expressa la classe de resolució judicial que s'ha d'emprar, es fa servir la providència per a resoldre sobre qüestions processals que requereixen una decisió judicial, sempre que la llei no exigeixi expressament la forma d'interlocutòria. En canvi, s'utilitza la interlocutòria quan es decideixen recursos contra providències o decrets i quan es resol sobre l'admissió o la inadmissió d'una demanda, la reconvenció, l'acumulació d'accions, l'admissió o la inadmissió d'una prova, l'aprovació judicial de transaccions, acords de mediació i convenis, mesures cautelars i la nul·litat o la validesa de les actuacions. També revesteixen forma d'interlocutòria les resolucions que versen sobre supòsits processals, anotacions i inscripcions registrals, i qüestions incidentals, tant si tenen assenyalada com si no la tramitació especial per llei, sempre que la llei exigeixi una decisió per part del tribunal, com també les que posen fi a les actuacions d'una instància o un recurs abans que conclogui la tramitació ordinària, llevat que la llei disposi que han de finalitzar per decret.
  Quant a la forma, les providències s'han de limitar a expressar el que s'hi ordena i han d'incloure una motivació succinta quan la llei ho requereix o quan qui l'ha de dictar ho considera convenient. En canvi, les interlocutòries han de ser sempre motivades i han de contenir en paràgrafs separats i numerats els antecedents de fet i els fonaments de dret en què es basa la part dispositiva. A més a més, s'hi ha d'indicar el tribunal que les dicta, amb expressió dels magistrats o del jutge o jutgessa que l'integren, i la signatura i la indicació del ponent o la ponent, sempre que el tribunal sigui col·legiat. En el cas de provisions dictades per sales de justícia, n'hi ha prou amb la signatura del ponent o la ponent. Tant en les providències com en les interlocutòries, s'ha d'especificar el lloc i la data de la resolució i si aquesta és ferma o si és possible algun recurs en contra, amb expressió, en aquest darrer cas, del recurs que és procedent, de l'òrgan davant del qual s'ha d'interposar i del termini per a recórrer-hi en contra.
  
  [aute: Calc de l'espanyol arrelat històricament en la legislació d'Andorra únicament vàlid en aquest territori.]
• V. t.: interlocutòria de sobreseïment n f
• V. t.: resolució judicial n f