Nota

• Àmbit: Catalunya
• Els llegats es caracteritzen per l'autonomia que tenen respecte de la institució d'hereu, per la patrimonialitat i eficàcia mortis causa, per atribuir un títol particular i per la liberalitat (llevat del cas en què es fa en pagament de llegítima). Sobre el fet que el legatari té un títol particular, cal precisar que això significa que el llegat només atribueix béns determinats, amb l'excepció del llegat d'usdefruit universal (art. 427-34 CCCat). Ni tan sols el llegat de part alíquota (art. 427-36 CCCat) és universal, perquè no atribueix una quota sobre l'herència, sinó que és un dret de crèdit sobre el líquid. I, sobre l'autonomia del llegat en relació amb la institució d'hereu, cal precisar que, si bé la norma a Catalunya és que el causant ha de tenir un successor universal (necessitat d'institució d'hereu segons l'article 423-1.1 del CCCat), el dret de Tortosa permet ordenar tota l'herència en llegats (art. 423-1.2 CCCat). Fora de Tortosa, la distribució de tota l'herència en llegats necessita d'un marmessor universal que lliuri el romanent (art. 429-7.3 i 429-9.1.e CCCat). L'esmentat principi de necessitat d'institució d'hereu també queda suavitzat per les excepcions del marmessor universal (art. 423-1.3 CCCat) i per la conversió del testament nul en codicil (art. 422-6.1 CCCat).
  Hi ha fins a tres subjectes que prenen part en la institució del llegat: a) el causant (art. 427-1 CCCat), que pot ordenar-lo en testament, codicil o memòria testamentària, amb el límit del 10 % del cabal relicte -art. 421-21.1 CCCat-, però no en pacte successori -art. 431-7.1 CCCat-; b) el gravat amb el llegat (art. 427-7 CCCat), que pot ser-ho qualsevol persona que obtingui algun benefici patrimonial en l'herència del causant, per exemple, l'hereu (testamentari o intestat), un altre legatari (neix el denominat subllegat), el fideïcomissari, els donataris mortis causa o els beneficiaris d'una assegurança de vida (però no en la pròpia donació o cobrament de l'assegurança, sinó en un testament o un codicil posterior), entre altres, i c) l'afavorit amb el llegat, que en principi ha d'haver nascut o sobreviscut al causant, però l'article 427-2 del CCCat admet que, si l'afavorit encara no ha arribat a néixer o no està concebut, resta sotmès a condició suspensiva de llegat. Així mateix, hi ha la possibilitat que el llegat s'ordeni a favor de la persona que el gravat triï d'entre les designades pel causant (art. 427-3 CCCat). I en el casos de prellegat (l'afavorit pel llegat és l'hereu), l'acceptació i la repudiació de l'herència i del llegat funcionen independentment l'una de l'altre (art. 427-5 CCCat).
  Quant als efectes del llegat, és rellevant diferenciar el moment de la delació, el de l'acceptació o repudiació i el del compliment.
  El moment de delació es produeix a la mort del testador, llevat de condició suspensiva (art. 427-12 i 427-14.2 CCCat).
  El moment d'acceptació o repudiació, en el cas del llegat d'eficàcia real no cal l'acceptació per a l'adquisició, i tampoc no depèn de l'acceptació o no de l'herència per part de l'hereu (art. 427-10.2 CCCat). En canvi, en el llegat d'eficàcia obligacional el causant imposa al gravat una prestació de lliurar, de fer o de no fer a favor del legatari, el qual no pot exigir tal prestació mentre l'hereu no accepti l'herència, tot i que sí que gaudeix de la interrogatio in iure. Si l'afavorit opta per repudiar el llegat (art. 427-16 CCCat), el seu objecte és absorbit per l'herència, si no és que s'ha previst una substitució vulgar, i els creditors poden acudir a l'article 461-7 del CCCat, si s'escau (repudiació de l'herència en perjudici dels creditors). D'altra banda, és possible repudiar uns llegats i acceptar-ne uns altres (art. 427-16.4 CCCat).
  El moment de compliment, en el cas del gravat amb el llegat d'eficàcia real ha de lliurar els béns, amb els fruits i les rendes, o, en el cas del d'eficàcia obligacional, complir les obligacions imposades, també amb els fruits i les rendes, des de la reclamació. Així mateix, el legatari no pot prendre possessió del llegat per si mateix, a excepció de quatre casos: si el testador així ho autoritza (art. 427-22.3 CCCat), en el llegat d'usdefruit universal, en el prellegat, i si el llegat se subjecta al dret de Tortosa.
  Tal com s'ha esmentat, en relació amb les classes de llegats segons l'eficàcia, es poden distingir entre els reals i els obligacionals. En els primers, el legatari adquireix la propietat (o un altre dret real) d'un bé del testador per la sola mort (art. 427-10.2 CCCat). Des d'aleshores, té les facultats del propietari, però no la possessió, que rebrà per acció del gravat amb el llegat. En els llegats d'eficàcia obligacional, el legatari té només un dret de crèdit (art. 427-10.3 CCCat) per a exigir del gravat el lliurament o el compliment de la prestació.
  Els llegats també es poden classificar segons l'objecte que tenen:
  1. LLEGAT DE COSA PRÒPIA DEL TESTADOR (art. 427-10.2 CCCat). És el cas prototípic de llegat d'eficàcia real. Si la cosa només és propietat del testador en part, el llegat només afecta aquesta cosa, si no és que es desprèn una voluntat clara del testador de llegar també aquella part aliena (infra). Hi ha dues especificitats d'obligat comentari en aquest punt. D'una banda, el llegat d'usdefruit universal es considera real (art. 427-34 CCCat) i s'estén a tots els béns relictes, llevat els que hagin estat objecte de donacions mortis causa i sens perjudici de les llegítimes. I, de d'altra, si la cosa pròpia del testador té un gravamen (art. 427-28 CCCat), el legatari no pot demanar-ne l'alliberament, però si es tracta d'una penyora o hipoteca, és l'hereu qui ha de pagar el deute garantit.
  2. LLEGAT DE COSA GENÈRICA. És obligacional per a llegar diners o altres actius financers (art. 427-27 CCCat), sempre que el llegat no es refereixi expressament a quelcom existent en l'herència o en un lloc determinat. Es pot ordenar llegat de cosa genèrica encara que a l'herència no hi hagi coses d'aquest gènere (art. 427-26 CCCat).
  3. LLEGAT DE COSA ALIENA. Es considera aliena en el sentit que no forma part de l'herència, ja sigui cosa pròpia del gravat o cosa pròpia d'un tercer (art. 427-24.1 CCCat). La seva eficàcia depèn del fet que es desprengui clarament que el testador volia atribuir la cosa, encara que no formés part de l'herència. Es tracta d'un llegat obligacional, atès que el gravat ha d'adquirir i transmetre aquesta cosa aliena al legatari o, si no és possible, pagar-ne el seu valor just.
  4. LLEGAT DE CRÈDIT I D'ALLIBERAMENT DE DEUTE (art. 427-31.1 CCCat). Suposen, respectivament, un canvi de creditor o la condonació del deute. Tan sols són eficaços en la part del crèdit o del deute subsistent a la mort.
  5. LLEGAT DE DEUTE (art. 427-31.4 CCCat). És el llegat ordenat a favor del creditor. Si el llegat s'ordena a favor del creditor del seu propi crèdit contra el causant, la repudiació del llegat no implica la renúncia al crèdit (art. 427-31.5 CCCat).
  6. LLEGAT DE PART ALÍQUOTA (art. 427-36 CCCat). És d'eficàcia obligacional. El legatari de part alíquota té dret que li siguin adjudicats béns de l'actiu hereditari líquid pel valor corresponent a la part alíquota fixada pel causant, però l'hereu ho pot pagar en diners. Com a regla general, aquest legatari no respon dels deutes del causant ni forma part de la comunitat.
  Pel que fa a la ineficàcia dels llegats, es pot produir per quatre causes. Primer, la nul·litat s'esdevé si sobre el legatari concorre prohibició de succeir o és declarat indigne, per error en la persona o en l'objecte, per engany, per violència o per intimidació greu, o pel fet de no reunir l'objecte els requisits de l'article 427-9 del CCCat. En segon lloc, el llegat també pot resultar ineficaç per revocació (art. 427-37 CCCat). En aquest sentit, si el testador aliena la cosa objecte de llegat, s'entén que l'ha revocada (encara que la torni a adquirir o l'alienació sigui ineficaç, llevat que el legatari provi que l'adquisició es va fer per a rehabilitar el llegat). La impossibilitat és la tercera causa d'ineficàcia, de tal manera que el llegat s'extingeix (art. 427-38 CCCat) si la cosa es destrueix o es transforma substancialment, si queda fora del comerç o si la prestació esdevé impossible abans de la delació i sense culpa del gravat. I, finalment, si el valor dels llegats excedeix el que ha obtingut el gravat, aquest els pot reduir o suprimir per ineficaços, llevat que els compleixi sabent-ho (art. 427-39 CCCat).
  En el dret civil espanyol, els llegats es regulen en els articles del 858 al 891 del Codi civil espanyol.
• V. t.: quarta falcídia n f