Nota

• Àmbit: Inespecífic
• Una empresa constitueix un monopoli si és l'única que ven un producte en un mercat determinat i si aquest bé no té béns substituts propers, és a dir, si no hi ha cap altre bé que pugui reemplaçar el producte concret i, per tant, el bé en qüestió és l'única alternativa que té el consumidor per comprar.
  La causa fonamental del monopoli són les barreres d'entrada: un monopoli és l'únic venedor en el seu mercat perquè les altres empreses no hi poden entrar i competir. La manera més senzilla perquè sorgeixi un monopoli és que l'única empresa del mercat posseeixi un recurs clau. No obstant això, en molts casos, els monopolis s'esdevenen perquè el govern ha concedit a una persona o a una empresa el dret exclusiu a vendre un bé o un servei, o quan una única empresa pot cobrir tot el mercat amb menys costos que moltes empreses.
  En la mesura que un monopoli és l'únic productor en el seu mercat, la corba de demanda del producte que ofereix té pendent negatiu. Quan un monopoli produeix una unitat més, comporta una reducció del preu del bé, cosa que implica la reducció de l'ingrés que generen totes les unitats produïdes.
  Una empresa monopolista maximitza els seus beneficis, de la mateixa manera que ho fa una empresa competitiva, produint la quantitat amb què l'ingrés marginal és igual que el cost marginal. El monopoli tria el preu al qual es demana aquesta quantitat. A diferència del que succeeix en una empresa competitiva, el preu d'una empresa monopolista és superior al seu ingrés marginal, i també és superior al cost marginal.
  El nivell de producció que maximitza els beneficis d'un monopolista és inferior al que maximitza la suma de l'excedent del consumidor i del productor; és a dir, quan el monopoli cobra un preu superior al cost marginal, alguns consumidors que concedeixen al bé un valor superior al seu cost de producció no el compren. En conseqüència, el monopoli provoca una pèrdua irrecuperable d'eficiència similar a la que ocasionen els impostos.
  Els poders públics poden respondre a la ineficiència del monopoli de quatre maneres: a) utilitzant legislació antimonopoli per a intentar que la indústria sigui més competitiva; b) regulant els preus que cobra el monopoli; c) convertint el monopoli en una empresa gestionada per l'Estat, i d) no fent res, si consideren que la fallida de mercat és insignificant.
  Els monopolistes en alguns casos poden obtenir més beneficis si cobren pel mateix bé diferents preus tenint en compte la disposició del comprador a pagar. Aquesta pràctica, coneguda com a discriminació de preus, pot augmentar el benestar econòmic perquè proporciona el bé a alguns consumidors que, d'una altra manera, no el comprarien. I, en el cas extrem de discriminació absoluta de preus, la pèrdua irrecuperable d'eficiència desapareix.
• V. t.: competència monopolista, n f; competència perfecta, n f