normes de dret eclesiàstic
normes de dret eclesiàstic
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca normes de dret eclesiàstic, n f pl
- es normas de derecho eclesiástico
<Dret canònic>
Definició
Disposicions jurídiques orientades a regular el fenomen religiós en l'àmbit social i, més concretament, el reconeixement i exercici de la llibertat religiosa i les relacions de l'Estat amb les confessions religioses.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Les normes de dret eclesiàstic s'integren en aquesta branca del dret, les fonts de la qual són la Constitució espanyola -en concret, l'article 14, que recull el dret a la igualtat; l'article 16, que reconeix el dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i l'article 27.3, que reconeix el dret que tenen els pares perquè els fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d'acord amb llurs pròpies conviccions- i la Llei orgànica 7/1980, del 5 de juliol, de llibertat religiosa, que regula l'exercici de la llibertat religiosa i de culte, partint de la idea que l'Estat n'ha de garantir l'exercici.
Les normes de dret eclesiàstic protegeixen l'exercici de les pròpies creences i l'absència d'aquestes, així com el dret a no declarar-les, el dret a rebre assistència religiosa de la pròpia confessió o el dret a celebrar-ne les festes i els rituals religiosos, incloent-hi el de contraure matrimoni. Aquestes normes també regulen el dret a rebre i impartir ensenyament i informació religiosa i la llibertat d'elecció, tant en l'àmbit escolar com fora d'aquest, de l'educació religiosa i moral que estigui d'acord amb les pròpies conviccions. A més a més, reconeixen la llibertat de reunió, manifestació o associació amb finalitats religioses.
D'altra banda, per a l'adequat exercici de la llibertat religiosa i de culte es reconeix personalitat jurídica pròpia a les comunitats religioses que s'inscriguin en el Registre d'Entitats Religioses, i l'Estat ha establert acords o convenis de cooperació amb les esglésies, confessions i comunitats religioses inscrites, que, per l'àmbit i el nombre de creients que tenen, hagin obtingut un arrelament notori a l'Estat espanyol.
Aquests acords o convenis entre l'Estat i les diferents confessions religioses formen part de l'ordenament jurídic, però cal destacar que, mentre que els acords efectuats amb la Santa Seu s'equiparen amb els tractats internacionals, els acords de cooperació establerts amb les confessions minoritàries tenen la consideració de lleis sorgides del poder legislatiu.
