Nota

• Àmbit: Espanya
• Per mitjà d'un ofici, un òrgan jurisdiccional demana cooperació per a la realització d'alguna actuació o diligència a autoritats i funcionaris diferents dels recollits en l'article 297 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC).
  Els oficis i les exposicions ja estaven regulats en el Reglament dels jutjats de primera instància del 1844, molt rellevants en la matèria, de la mateixa manera que en la LEC del 1881. A la pràctica, també s'utilitzava el nom de atent ofici d'acord amb la categoria de l'autoritat o el funcionari o la funcionària; la llei també regulava l'exposició. La LEC no conté unes normes clares per a determinar quan s'ha d'emprar la fórmula de l'ofici i quan la de l'exposició (l'article 298 de la LEC diu «segons el que requereixi cada cas»), de manera que és la pràctica del fòrum la que proporciona les pautes per a adoptar una fórmula o una altra. L'article 196 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr), en canvi, diu que els jutges i tribunals s'han d'adreçar per mitjà d'exposició, als ministres i als cossos colegisladors, tant per a auxiliar l'Administració de justícia en les seves funcions com per a obligar les autoritats subordinades a subministrar les dades o a prestar els serveis sol·licitats. Per tant, aplicant anàlogament aquesta disposició, s'ha d'emprar la fórmula d'exposició quan els destinataris siguin de més categoria, i la fórmula d'ofici quan els destinataris siguin de rang administratiu inferior. Finalment, els requisits de l'ofici i de l'exposició, són els mateixos que els dels manaments (art. 299 LEC), i quant a la legislació, tant l'ofici com l'exposició són regulats pels articles 298 i 299 de la LEC, i per l'article 196 de la LECr.