Back to top
pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors, n f
  • es  pena de privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores

<Dret penal>

Definició
Pena privativa de drets que inhabilita la persona condemnada per a conduir vehicles de motor i ciclomotors durant el període fixat en la sentència.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El Codi penal (CP) actual recull, d'una banda, la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors, la privació del dret a la tinença i el portament d'armes i la prohibició d'estada i de residència en determinats llocs, com a penes privatives de drets específics, en els articles 39.d al 39.f. D'altra banda, les esmentades privacions també es fixen com a mesures de seguretat no privatives de llibertat en els article 96.3.1.a, 96.3.2.a, 96.3.3.a, 105.1.c, 105.1.d, 105.2.a i 105.2.b.
    La pena de privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors inhabilita -cosa que afecta tant la persona que ha obtingut el permís o la llicència com la que no ho ha fet- la persona condemnada per a l'exercici d'ambdós drets durant el temps fixat per la sentència (art. 47). Aquesta pena pot tenir una durada genèrica d'entre tres mesos i deu anys (art. 40) i que pot arribar als quinze anys (art. 70.2, paràgraf tercer), tot i que s'ha de tenir en compte la durada específica assenyalada en els preceptes de la part especial, és a dir, del llibre II del CP.
    Es consolida la inclusió de la conducció de ciclomotors, que va suscitar molta polèmica fins que va ser incorporat definitivament en la Llei orgànica 17/1994, del 23 de desembre. Aquesta pena es fixa per als delictes contra la seguretat del trànsit dels articles 379, 381 i 384, per a l'homicidi imprudent de l'article 142.2 i per a les lesions imprudents de l'article 152 del CP, en què s'ha d'imposar «imperativament» a la persona condemnada que condueix o utilitza un vehicle de motor o un ciclomotor i en la falta de l'article 621.4, ho ha de fer de manera potestativa o facultativa. El CP actual ha deixat d'imposar aquesta pena en el delicte de robatori i furt d'ús de vehicles de l'article 244 (abans es coneixia com a delicte d'utilització il·legítima de vehicles de motor aliens i era tractada en l'article 516 bis). Finalment, aquesta pena, que s'estableix exclusivament com a principal, es configura com a pena greu, menys greu o lleu segons la durada que té (art. 33 CP).
    La diferència entre les penes i les mesures de seguretat és, en principi, que les penes tenen com a pressupòsit «la culpabilitat» del subjecte actiu del delicte o la falta, mentre que les mesures de seguretat tenen com a pressupòsit «la perillositat» del subjecte. Aquesta diferenciació permet a l'òrgan legislador imposar només una mesura de seguretat -per exemple, la privació del dret de conduir un vehicle de motor o un ciclomotor- a un subjecte que es declara inimputable. En canvi, ha d'imposar la pena de privació del dret de conduir un vehicle de motor o un ciclomotor quan el subjecte actiu del delicte és «culpable» i així ho estableix el precepte de la part especial corresponent (per exemple, l'article 379, relatiu al delicte de conducció de vehicles de motor sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques).