Nota

• Àmbit: Espanya
• El Codi penal (CP) actual recull, d'una banda, la privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors, la privació del dret a la tinença i el portament d'armes i la prohibició d'estada i de residència en determinats llocs, com a penes privatives de drets específics, en els articles 39.d al 39.f. D'altra banda, les esmentades privacions també es fixen com a mesures de seguretat no privatives de llibertat en els article 96.3.1.a, 96.3.2.a, 96.3.3.a, 105.1.c, 105.1.d, 105.2.a i 105.2.b.
  La pena de privació del dret de residir o d'acudir a determinats llocs (art. 39.f) impedeix a la persona condemnada retornar al lloc on ha comès el delicte, o allà on resideix la víctima o la seva família, si són llocs diferents (art. 48 CP). Es tracta de dues penes perquè afecten dos drets fonamentals diferents: el dret de fixar lliurement la pròpia residència i la llibertat ambulatòria. No obstant això, en realitat es tracta d'una sola pena perquè «impedeix a la persona condemnada retornar al lloc on ha comès el delicte» (com recull l'article 48, que no determina que s'impedeixi a la persona acusada fixar-hi la seva residència). La prohibició que la persona acusada acudeixi al lloc on resideix la víctima o la seva família, si aquests són diferents, la recull com a pena accessòria l'article 57 del CP -però no la privació del dret de residir el subjecte actiu del delicte, que no s'imposa en la part especial ni com a pena principal ni com a pena accessòria- en els delictes d'homicidi, d'avortament, de lesions, de tortures, contra la llibertat, contra la integritat moral, contra la llibertat i la indemnitat sexuals, contra la intimitat, contra el dret a la pròpia imatge, contra la inviolabilitat del domicili, contra l'honor, contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic. La Llei orgànica 14/1999, del 9 de juny, amplia l'article 39.f i hi afegeix la prohibició d'aproximar-se a la víctima, o als familiars o a altres persones que determini el jutge o el tribunal, o de comunicar-s'hi. I afegeix dos paràgrafs més a l'article 48 del CP. En el primer recull: «La prohibició d'aproximar-se a la víctima, o als familiars o a altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix a la persona condemnada apropar-s'hi en qualsevol lloc on siguin, així com apropar-se al seu domicilis llocs de treball i a qualsevol altre que freqüentin, etc.» En el paràgraf segon estableix: «La prohibició de comunicar-se amb la víctima, o amb els familiars o altres persones que determini el jutge o tribunal, impedeix a la persona acusada establir-hi contacte escrit, verbal o visual, per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic». Les prohibicions es recullen com a penes accessòries en l'article 57 del CP d'imposició facultativa.
  La diferència entre les penes i les mesures de seguretat és, en principi, que les penes tenen com a pressupòsit «la culpabilitat» del subjecte actiu del delicte o la falta, mentre que les mesures de seguretat tenen com a pressupòsit «la perillositat» del subjecte.