Nota

• Àmbit: Catalunya
• Els prohoms constituïen una mena de jurat popular, encara que la seva missió era, únicament, donar fe que el tribunal procedia correctament. Eren escollits d'entre els caps de casa més notables de l'indret i els seus noms es feien constar documentalment a continuació del jutge, en un nombre d'entre sis i setze, que sempre podia ser major. Molts d'ells es presentaven com a clergues o sacerdots, els quals eren mencionats en primer lloc en la llista de prohoms, abans que els laics.
  Més endavant (s. XI), van ser els nobles o els barons de la cort els qui encapçalaren aquestes llistes, com un clar símptoma de la senyorialització de la societat i de la cort comtal. En aquesta època, els senyors feudals, en tant que detentors del ban o de la jurisdicció, passaren a impartir justícia sobre els pagesos de la castellania, sovint de manera abusiva, molt més atents als guanys que comportava llur exercici (multes, confiscacions, fiances, entre altres).
  Al marge dels tribunals públics i senyorials, també aparegueren judicis celebrats no davant de jutges, sinó en presència, únicament, de prohoms: així sorgiren els primers tribunals arbitrals per tal d'arranjar i solucionar conflictes entre els veïns d'una localitat. La creació de tribunals de prohoms separats de la cort comtal per a jutjar causes criminals fou l'origen de l'anomenat judici de prohoms, que es va anar expandint per diverses viles i ciutats del Principat, la primera de les quals fou Lleida (s. XIII).
• V. t.: judici de prohoms n m
  
  ('home bo')