Nota

• Àmbit: Andorra
• No es considera un mitjà d'impugnació perquè no s'adreça a reformar o anul·lar una resolució.
  La legislació processal del Principat d'Andorra no recull aquest recurs, però la jurisprudència n'ha admès l'aplicació analògica i subsidiària amb «la finalitat exclusiva i única d'aclarir algun concepte fosc o suplir qualsevol omissió respecte a punts discutits en el litigi» (aute del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra [TSJA] 661/1996, del 15 de febrer).
  L'aclariment pot ser d'ofici o a petició de part i ha d'adoptar la forma d'aute, segons el que es desprèn de la regulació sobre les resolucions judicials que estableix l'article 18.1 de la Llei qualificada de la justícia (LQJ).
  L'aute d'aclariment integra, juntament amb la sentència que aclareix, una única resolució que serà la sentència del procés en qüestió. Tot i que contra l'aute d'aclariment no sembla possible cap recurs, sí que es poden interposar encara els recursos que, si escau, pertoquin contra la resolució aclarida, el termini dels quals queda en suspens fins que es decideixi l'aclariment.
  Pel que fa a l'abast de l'aclariment, no pot modificar el sentit dels pronunciaments judicials ni eliminar-los, totalment o en part.
  En definitiva, es poden aclarir conceptes foscos o imprecisos, i d'aquesta manera conferir a la sentència els requisits de claredat i precisió; es pot suplir qualsevol omissió relativa a extrems discutits a la causa, i reparar per aquesta via els defectes d'incongruència per omissió de pronunciament; també és possible rectificar errades materials manifestes (lapsus calami) i errades aritmètiques.
  Malgrat que, generalment, l'escrit en què es demana l'aclariment d'una resolució judicial no s'acostuma a sotmetre a vista de l'altra part, ja que, per regla general, es tracta simplement de rectificar errors purament materials, el TSJA considera que «res no impedeix donar-ne vista quan l'altra part ho sol·licita» (aute del TSJA 1918/2002, del 12 de setembre).