seca
seca
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca seca, n f
- es ceca
<Numismàtica>
Definició
Casa o taller on es fabricava la moneda.
Nota
- Àmbit: Catalunya
- A Catalunya, les úniques seques estables van ser la seca de Barcelona, en funcionament des de l'època carolíngia fins al 1714 i, després, durant els períodes 1808-1814, 1821-1823 i 1836-1868; i, també, la seca de Perpinyà, que funcionà des de l'època medieval fins al 1652 i després, sota domini francès, entre el 1710 i el 1837. Durant la Guerra del Francès (1808-1814), la seca del Principat de Catalunya proveí de moneda la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, fidel al rei Ferran VII. La seca de Catalunya s'instal·là primer a Reus, el 1810, després fou traslladada a Tarragona i, finalment, a Mallorca, el 1811.
