Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'article 4.e de la Llei 16/2002, del 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica defineix soroll com el «contaminant físic que consisteix en una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones».
  L'article 3.d de la Llei 37/2003, del 17 de novembre, del soroll, de l'Estat, equipara el soroll amb la contaminació acústica, i defineix el fenomen com la «presència a l'ambient de sorolls o vibracions, sigui quin sigui l'emissor acústic que els origini, que impliquin molèstia, risc o dany per a les persones, per al desenvolupament de les seves activitats o per als béns de qualsevol naturalesa [.], o que causin efectes significatius sobre el medi ambient».
  Actualment, i de manera creixent, el soroll és la forma de contaminació que incideix més directament sobre la qualitat de vida de les persones. El soroll produït per màquines, automòbils, llocs de diversió i altres activitats origina una sèrie de pertorbacions en les persones, les quals van des de molèsties fins a malalties de certa gravetat (problemes nerviosos, problemes cardiovasculars, fatiga, entre altres).
  El soroll és el problema ambiental més percebut per la ciutadania, ja que és un element pertorbador de la tranquil·litat necessària per a dur a terme les diverses activitats de les persones: treballar, relacionar-se, descansar o dormir. La lluita contra aquest tipus de contaminació s'ha de portar a terme en diferents fronts: l'ordenació territorial, l'urbanisme, la tecnologia, la legislació i la conscienciació ciutadana, entre altres.
  Davant la creixent gravetat que pot adquirir el problema del soroll, ja hi ha nombroses disposicions normatives d'àmbit comunitari, nacional, autonòmic i local que regulen diversos aspectes relacionats amb la contaminació acústica.
  L'article 1 de la Llei 37/2003 estableix que es vol evitar i reduir la contaminació acústica, mentre que la normativa catalana estableix que cal corregir-la. Per tant, s'ha optat per prevenir i castigar la infracció de la normativa per a evitar que es repeteixi.
  Pel que fa al soroll, se'n poden establir dos tipus. D'una banda, hi ha el soroll blanc, que és el soroll en el qual totes les freqüències tenen la mateixa intensitat. I, d'altra banda, hi ha el soroll rosa, que és el soroll en el qual el seu espectre en terços d'octava és un valor constant. Tant el soroll blanc com el soroll rosa són tipus de soroll produïts per al mesurament normalitzat.
• V. t.: soroll ambiental n m