succeir
succeir
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca succeir, v intr
- es suceder
<Dret civil>
Definició
Entrar després d'algú altre en un càrrec, en una dignitat, en un títol, en una funció o en la possessió d'alguna cosa.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Succeirà a l'actual president de la Generalitat.
- [Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició a.]