Nota

• Àmbit: Espanya
• D'acord amb l'article 200 del Codi civil espanyol, són causes de subjecció al règim especial de la tutela, que implica el nomenament d'un representant legal, les malalties o les deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedeixen que la persona es pugui governar per ella mateixa.
  En general, les funcions tutelars s'han d'exercir en benefici dels tutelats, per tal d'assegurar-ne la protecció i la de llurs béns. Atès que proporciona una protecció total i, per tant, excloent, la tutela no és compatible amb cap altre càrrec de característiques semblants. En la tutela de menors, aquesta institució sempre és preferent sobre altres mesures de guarda, de manera que solament s'han de prendre mesures de desemparament quan no hi ha tutors, o bé quan aquests no exerceixen les funcions que els són pròpies. En el cas dels incapacitats, poden estar sotmesos a tutela o a potestat prorrogada o rehabilitada, segons si han estat incapacitats durant la minoria d'edat -sempre que els pares visquin i continuïn exercint llurs funcions- o si han estat incapacitats un cop extingida la potestat dels pares.
  La constitució de la tutela és obligatòria. Els obligats a promoure-la són els parents cridats a la tutela, les persones i les institucions que tinguin sota la seva guarda els menors o els incapacitats, les persones acollidores, el ministeri fiscal i els jutges. Tota persona que tingui coneixement d'una situació que dona lloc a la constitució de la tutela l'ha de comunicar al ministeri fiscal o als jutges. Com que es tracta d'una mesura que afecta la capacitat d'obrar de les persones i existeix una garantia favorable a la presumpció de capacitat, la conseqüència és que solament l'autoritat judicial pot declarar la situació que dona lloc a la constitució de la tutela.
  Segons l'origen, la tutela es pot classificar en tutela familiar, autotutela i tutela dativa. La tutela familiar s'esdevé quan el pare o la mare no privats de la potestat proposen un tutor o tutora, per mitjà de testament, codicil o escriptura pública. És un sistema preferent sobre la tutela dativa, i si la persona designada pels pares és hàbil i no al·lega cap excusa per exercir el càrrec, la proposta vincula els jutges, que han de respectar la proposta. Els pares poden excloure determinades persones del càrrec; si els dos progenitors nomenen tutors diferents, es dona prioritat a la voluntat del darrer a exercir la potestat. L'autotutela o la tutela voluntària és la facultat reconeguda a una persona capaç per a designar en una escriptura pública qui n'ha de ser el tutor o tutora en cas de ser incapacitada; quan hi ha més d'una designació de tutors, preval la darrera. En cas que no hagi designat un tutor o tutora per cap de les vies anteriors o que la persona no ho arribi a ser per qualsevol causa, l'han de nomenar els jutges d'entre les persones que tenen un lligam de parentiu amb la persona tutelada, que acostumen a ser el cònjuge que hi conviu, al qual s'equipara la persona que hi conviu de fet; els descendents majors d'edat; els ascendents, fet que en cas de ser el pare o la mare pot provocar que la declaració d'incapacitat comporti la rehabilitació de la potestat; el cònjuge o convivent del pare o de la mare de la persona menor o incapacitada, i els germans. Els jutges no estan obligats a guardar aquest ordre i el poden alterar, i fins i tot poden nomenar una persona diferent si l'interès de la persona tutelada ho exigeix.
  Segons les funcions que exerceixen els tutors, es pot parlar de tutela de persona i béns, de tutela de persona i de tutela de béns. En principi, totes les funcions tutelars són exercides per la mateixa persona. Tanmateix, quan el patrimoni de la persona tutelada ho aconsella, es pot establir la separació entre la tutela de la persona i la tutela dels béns.
  Poden ser tutors tant les persones físiques com les jurídiques. Pel que fa a les primeres, han de ser persones amb capacitat d'obrar plena i idònies, és a dir, que no incorrin en cap de les causes d'inhabilitat, com ara haver estat retirades d'una tutela anterior, estar complint una pena privativa de llibertat, estar condemnades per algun delicte que faci suposar fonamentadament que no desenvoluparan la tutela amb correcció, tenir conductes que puguin perjudicar la formació dels menors o dels incapacitats, trobar-se en situació d'incapacitat de fet per a exercir la tutela (per raons de salut, raons econòmiques o absència, entre altres motius), tenir enemistat manifesta amb els menors o incapacitats o conflictes d'interessos importants, mantenir un plet amb els menors incapacitats o ser-ne deutores per qualsevol concepte, o mantenir una relació laboral d'assalariades o de contractades. En el cas de les persones jurídiques, només poden exercir la tutela les institucions que es dediquen a la protecció dels menors i dels incapacitats, sense ànim de lucre i sotmeses a les directrius, la inspecció i el control de l'organisme competent.
  La legislació catalana estableix la possibilitat de constituir un òrgan col·legiat, el consell de tutela, encarregat de: vetllar pel bon desenvolupament de la tutela, tant en els aspectes personals com en els patrimonials; la mediació entre els tutors quan hi ha desacord entre ells; la col·laboració entre els tutors i els jutges; la substitució de l'autorització judicial en els actes que permet la llei, com ara l'internament dels menors en un centre d'educació especial o de la persona incapacitada en un establiment adequat, i la modificació de la remuneració de la tutela. Es tracta d'un organisme voluntari, ja que solament existeix si les persones que designen els tutors el decideixen establir, de manera que mai no hi ha la tutela dativa. Malgrat que no és un organisme familiar, perquè no es requereix una relació de parentiu per a ser-ne membre, si s'opta per constituir-lo i no se'n designen els membres, les persones que podrien ocupar el càrrec de tutors han de ser els membres del consell.
  Quan es produeix el fet que dona lloc a la constitució de la tutela s'inicia el procés de nomenament de tutors, d'acord amb les regles de la jurisdicció voluntària. Els jutges han de donar audiència a la persona tutelada, si té prou coneixement i sempre que sigui major de dotze anys.
  Per regla general, el domicili de la persona tutelada és el del tutor o tutora. Atès que els càrrecs de la guarda s'han d'exercir en interès de la personalitat dels tutelats, els tutors tenen una sèrie de deures i de funcions. Entre les funcions generals, hi ha les relatives a la persona tutelada, que comprenen el deure de tenir-ne cura, procurar-li aliments -en el sentit més ampli- i representar-la. En el cas d'incapacitats, l'abast d'aquesta darrera funció es detalla en la sentència d'incapacitació. Quan la tutela recau en més d'una persona, la regla general és l'actuació conjunta, sempre que no s'hagi establert una cosa diferent en constituir-la. En cas de desacord, la discrepància s'ha de resoldre per mitjà dels jutges o del consell de tutela, si escau, sense possibilitat de recurs ulterior.
  La tutela es pot configurar com una situació permanent o temporal, com és el cas de la tutela de menors. Per això les causes més freqüents d'extinció de la tutela són la majoria d'edat, l'emancipació i l'habilitació d'edat dels tutelats; el matrimoni o la constitució de parella estable, si la persona tutelada era menor, ja que en el cas dels incapacitats hi ha un canvi de tutors; l'adopció de la persona tutelada, si és menor; la modificació de la sentència i la desaparició de la causa d'incapacitat; la mort o la declaració de mort de la persona tutelada, i la declaració d'absència.
  En cas de canvis en la situació personal dels tutelats es poden modificar les mesures de protecció establertes i augmentar les funcions dels tutors, substituir la tutela per un sistema de curatela o arbitrar un sistema especial d'administració si el patrimoni dels tutelats ha augmentat considerablement.
  La remoció és un sistema de protecció dels tutelats davant de l'actuació negligent o perjudicial dels tutors, que permet separar-los del càrrec si han dut a terme una actuació perjudicial per als tutelats. En són exemples els següents: quan sobrevé una causa d'inhabilitació, com les que impedeixen ser tutor o tutora; quan hi ha un incompliment dels deures; quan els tutors esdevenen ineptes per a l'exercici del càrrec, o quan incorren en una negligència. Mentre no es pronunciï la resolució judicial de remoció, s'ha de nomenar un curador o curadora provisional. Poden iniciar el procediment de remoció d'ofici els jutges, el ministeri fiscal, la mateixa persona tutelada si té la capacitat suficient, o les persones interessades. En cas de desemparament dels menors tutelats, també pot iniciar aquest procediment l'Administració. L'efecte de la remoció és doble, ja que comporta el nomenament d'un nou tutor o tutora, d'acord amb les previsions dels pares o de la mateixa persona interessada, i l'obligació del tutor o tutora al qual es retira la tutela de retre comptes de la gestió i de lliurar el compte final de la tutela. A més, la remoció pot comportar l'aplicació de sancions econòmiques.
  El mecanisme legal típic de control de l'actuació de les institucions tutelars el constitueix l'obligació de la rendició anual dels comptes de la tutela, que han de ser confeccionats pels tutors o pels administradors patrimonials i presentats al jutge o jutgessa i, si escau, al consell de tutela. L'incompliment o el compliment defectuós d'aquest deure comporta responsabilitats.
  Independentment de la causa d'extinció de la tutela, hi ha l'obligació de retre comptes als tutelats i als jutges en el termini de tres mesos des que es produeix l'extinció. Aquesta obligació existeix tant si la tutela s'ha extingit definitivament com si s'ha canviat el tutor o tutora. El jutge o jutgessa hi ha de donar l'aprovació, amb l'audiència prèvia de la persona tutelada, dels administradors patrimonials o del president o presidenta del consell de tutela, si n'hi ha. La rendició de comptes pot produir un saldo favorable als tutelats, que merita interessos legals des de la data de l'aprovació, si escau, als tutors.