Nota

• Àmbit: Espanya
• La toga té l'origen en els judicis que es feien davant els tribunals de l'antiga Roma. Els jutges, magistrats, secretaris judicials, advocats i procuradors dels tribunals vesteixen la toga durant les actuacions processals solemnes en sales de justícia (judicis orals, vistes en plets civils) o en sales de govern (per a donar possessió en llurs càrrecs als nous nomenats). Darrerament també s'ha autoritzat l'ús de la toga als graduats socials en els procediments laborals. Fa alguns anys que ha decaigut l'ús de la toga a les secretaries dels tribunals i també en els jutjats de primera instància (únicament s'utilitza si es convoca alguna vista o compareixença a la qual es vol donar una solemnitat especial).
  La toga que es vesteix als tribunals espanyols és de color negre, oberta per davant, amb plecs a l'esquena, i amb grans solapes al voltant del coll. Les mànigues de la toga espanyola són estretes a diferència de les togues d'altres països. La mateixa toga judicial s'utilitza com a toga universitària, canviant les puntes que van sobre la bocamàniga, que en la toga judicial són blanques i en la toga universitària el color correspon a la facultat a què es pertany.
  En la toga forense, les puntes blanques sobreposades sobre les bocamànigues (que en el llenguatge forense són punyetes) únicament les utilitzen els jutges, magistrats i fiscals, i també el degà del Col·legi d'Advocats, els quals la poden acompanyar amb la placa o insígnia de la carrera (la judicial, la fiscal i la del secretariat judicial) i, si escau, el collar i la medalla. Els advocats i procuradors no poden dur damunt la toga distincions, ni condecoracions, ni símbols, que poden indicar un tractament especial perquè la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ) prohibeix utilitzar insígnies o distincions que poden conferir un tractament superior al dels jutges o magistrats que presideixen la sessió.
  Sota la toga s'acostuma a portar vestit negre, camisa blanca i corbata negra (o llaç negre) i per al cap ha estat tradició utilitzar el birret o barret típic de vuit costats, també de color negre i acabat amb un plomall de fils de color negre (similar al que completa la toga universitària, però en la toga judicial el color negre substitueix el color típic de cada facultat). El birret es feia servir per a entrar a la sala, però quan començava la sessió i quan s'informava els advocats es deixava damunt la taula, de la mateixa manera que els magistrats se'l treien per a escoltar els informes.
  En les últimes dècades s'han rebaixat molt les exigències formals del vestit forense davant dels tribunals. La LOPJ del 1985 permet que el vestit cobert per la toga no sigui negre, que la camisa no sigui blanca i que el llaç o la corbata tampoc no siguin negres, encara que hi ha professionals que continuen observant les formes tradicionals del vestit forense. L'ús del birret ha decaigut bastant. En altres països, per a evitar vestir la camisa blanca i la corbata o el llaç negre, la toga es completa amb una peça que cobreix des del coll l'obertura de les dues solapes i que permet als professionals acudir davant dels tribunals amb un vestit de carrer sense haver de canviar de roba quan la sessió s'ha acabat. A Anglaterra, els jutges de Sa Majestat, observant una tradició multisecular, duen les famoses perruques judicials.
  El vestit forense indica que l'home i la dona que arriben al tribunal per a impartir justícia o per a reclamar-la es transformen per aquest acte, i així ho fan saber vestint la toga tradicional. Per això, la toga marca la comesa orgànica i funcional de cadascun dels membres que han de jutjar un cas i estableixen automàticament el respecte a les normes d'actuació.
  Una de les millors defenses i lloances de la toga forense és la que va fer Àngel Ossorio y Gallardo en afirmar que encara «que la toga no és en si mateixa cap qualitat» i quan sota d'aquesta no hi ha qualitats queda reduïda a «disfressa irrisòria». Cal recordar que la toga, com tots els atributs professionals, té per al qui la vesteix dos significats: fre i il·lusió; i per a qui la contempla, dos més: diferenciació i respecte. La toga és fre perquè en lloc de la paraula grossera, la conversació innecessària i el gest innoble i iracund, imposa l'estil i les formes forenses. El lèxic, el comportament i les maneres d'un advocat o advocada en la seva vida no són els que utilitzarà al tribunal revestit de la toga. La toga implica un sentit de responsabilitat que posa en relleu l'expressió sentir el pes de la toga, que no ha de ser només una frase tòpica. La toga és per al públic la distinció de l'ofici que s'exerceix amb aquesta peça. I per al qui la vesteix ha de significar il·lusió: il·lusió per la bellesa, per l'art i per la ciència jurídica, que s'ha de posar al servei de la justícia.