Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  trasllat, n m
  • es  traslado

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Canvi del lloc de treball dins una mateixa empresa que comporta un canvi de residència del treballador o treballadora i que té una durada superior a dotze mesos dins un període de tres anys.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'article 40 del text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (LET) i l'article 40 del Codi civil espanyol (CC) defineixen el trasllat. Queden exclosos de la figura del trasllat la comunicació al treballador o treballadora de la incorporació al destí definitiu (Sentència del Tribunal Central del Treball [STCT] del 27.9.1987) i els canvis que no són excepcionals, és a dir, que són inherents a l'activitat que desenvolupa el treballador o treballadora (centres mòbils o itinerants, art. 40.1 ab initio text refós LET). El trasllat mai no pot ser una decisió arbitrària i sempre hi ha d'haver una de les causes que determina la llei. Si la iniciativa del trasllat és dels empresaris, la modificació ha d'estar motivada sempre per raons de caràcter objectiu; els empresaris no poden justificar un trasllat basant-se en característiques inherents als treballadors o en llurs capacitats, sinó només en «raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i en les contractacions referides a l'activitat empresarial» (art. 40.1, paràgraf primer, text refós LET; i Reial decret llei 3/2012, del 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
    Les raons empresarials que justifiquen el trasllat es concreten amb molta amplitud en la llei, i en comptes de determinar quines són les situacions que porten l'empresa a prendre la decisió del trasllat, indica quins són els efectes que han de produir aquesta decisió. Es considera que hi ha aquestes causes quan el trasllat contribueix a millorar la situació de l'empresa mitjançant una millor organització dels recursos, afavoreix la posició competitiva de l'empresa al mercat o permet donar una millor resposta a les exigències de la demanda (art. 40.1, paràgraf segon, text refós LET). Els termes que s'utilitzen són molt genèrics, de manera que la interpretació pot emparar la justificació d'un trasllat en situacions econòmiques no negatives i de força major de l'empresa.
    Si la iniciativa del trasllat la prenen els treballadors, l'única raó que pot justificar aquesta modificació és l'anomenat reagrupament familiar (art. 40.3 text refós LET). La petició de trasllat d'un treballador o treballadora només és possible si prèviament el cònjuge que treballa a la mateixa empresa ha estat traslladat i si hi ha una vacant perquè es pugui fer efectiu el canvi de lloc de treball.
    Els antecedents normatius de l'actual règim del trasllat dins el marc de la normativa general es troben en un decret d'aplicació limitada com és el Decret 1878/1971, del 23 de juliol, pel qual es regula el règim jurídic de les garanties dels càrrecs sindicals electius, encara que és la Llei 16/1976, del 8 d'abril, de relacions laborals, la que fixa un règim jurídic específic per als diversos casos de mobilitat geogràfica, entre els quals hi ha el trasllat (art. 22), i que serveix de base normativa per a la regulació establerta en l'Estatut dels treballadors (art. 40). Fins a l'aparició de la normativa d'àmbit general (1942-1976), les normes sectorials (reglamentacions i ordenances laborals) regulen extensament els canvis de lloc de treball i recullen no només els casos de trasllat, sinó també altres classes de canvis, com ara el trasllat per raons disciplinàries o la permuta. A partir del 1976, les normes sectorials i convencionals (convenis col·lectius, reglamentacions i ordenances laborals) continuen regulant casos de canvis de lloc de treball a l'empresa amb la finalitat de completar, concretar i millorar la normativa general.
    L'article 40 del text refós de la LET estableix dues menes de trasllat quan la iniciativa de la modificació és adoptada pels empresaris: individual o plural i col·lectiu. Segons la qualificació, els procediments per a fer efectiva la decisió del trasllat també són diversos.
    L'article 40.2 del text refós de la LET considera que un trasllat és col·lectiu si afecta la totalitat d'un centre de treball, si ocupa cinc o més treballadors o si en el període de noranta dies afecta deu treballadors en empreses de menys de cent treballadors, un deu per cent de la plantilla si l'empresa ocupa entre cent i tres-cents treballadors o trenta treballadors per a empreses de tres-cents o més treballadors. En aquest cas, la decisió empresarial del trasllat ha d'anar precedida d'un període de consultes amb els representants dels treballadors de durada no superior a quinze dies sobre les causes que motiven el trasllat i la possibilitat d'evitar o de reduir-ne els efectes. El resultat de les consultes no és vinculant per als empresaris i un cop acabades les consultes els empresaris notifiquen individualment als treballadors afectats la decisió del trasllat amb una antelació de trenta dies a la data de l'efectivitat del canvi. D'acord amb el Reial decret llei 3/2012, del 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, no es tramita expedient davant l'autoritat laboral i no es requereix autorització administrativa.
    Es tracta d'un trasllat individual o plural quan no es pot qualificar de trasllat col·lectiu i, en aquest cas, els empresaris només han de notificar individualment als treballadors afectats i a llurs representants legals la decisió del trasllat amb una antelació de trenta dies a la data de l'efectivitat del canvi (art. 40.1, paràgraf tercer, text refós LET).
    Una vegada feta la notificació i segons l'article 40.1 del text refós de la LET, els treballadors poden: a) acceptar l'ordre, que és acompanyada per una compensació per les despeses pròpies i familiars que significa el trasllat; b) no acceptar l'ordre i extingir el contracte de treball, amb dret a una indemnització de vint dies per any treballat i un màxim de dotze mensualitats, o c) acceptar el trasllat però impugnar davant la jurisdicció social la decisió empresarial, d'acord amb el que estableix l'article 138 de la Llei 36/2011, del 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social.