Cadascun dels anticossos dirigits contra el teixit ovàric, observats en grans proporcions en casos d'insuficiència ovàrica prematura idiopàtica, és a dir no secundària a la síndrome de Turner, la radioteràpia, la quimioteràpia, el traumatisme ovàric, la cirurgia ovàrica, les deficiències enzímiques o la galactosèmia. Comprenen els anticossos contra diversos components de l'ovari: receptors de gonadotrofines, cèl·lules productores d'esteroides, oòcits, cèl·lules tecals, intersticals o de la granulosa i cossos lutis. Hom els classifica en dues categories: anticossos anticèl·lules esteroidals, relacionats amb les síndromes poliglandulars autoimmunitàries, com a causa de la insuficiència ovàrica prematura autoimmunitària, i anticossos anticel·lulars no esteroidals, menys específics. La sigla és AOA, de l'anglès antiovarian autoantibody.