Cadascun dels antígens presents en condicions normals en les cèl·lules d'origen que s'expressen en tumors. La denominació fa referència a que aquests antígens són específics d'estirp o estadis de diferenciació determinats. La seva importància radica en la possibilitat d'actuar com a dianes per a la immunoteràpia i en la identificació del teixit d'origen dels tumors. Per exemple, els limfomes poden diagnosticar-se com a tumors derivats de les cèl·lules B mitjançant la detecció de marcadors de superfície característics d'aquest estirp (antígens CD10 i CD20). Els anticossos contra aquestes molècules també són emprats en la immunoteràpia tumoral.