tènia

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  tènia, n f
  • ca  solitari, n m sin. compl.
  • ca  solitària, n f sin. compl.
  • es  tenia
  • fr  ténia
  • en  taenia
  • en  tapeworm

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Nom donat a diversos platihelmints de la classe dels cestodes, pertanyents als gèneres Taenia, Echinococcus, Dipylidum i Hymenolepis. L'escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos (el rostre) per a poder-se fixar a les parets de l'intestí de l'animal parasitat (sobretot ocells i mamífers), amb un nombre variable de proglotis hermafrodites (anells) que, en madurar, es desprenen. No posseeixen tub digestiu i l'alimentació es fa a través de llur superfície per mitjà de microvellositats. La longitud de les tènies pot anar des d'uns quants mil·límetres fins a uns quants metres.

Nota

  • La denominació tènia prové del llatí taenia 'cinta, faixa'.