anestèsia raquídia
anestèsia raquídia
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca anestèsia raquídia, n f
- ca anestèsia de Corning, n f sin. compl.
- ca anestèsia espinal, n f sin. compl.
- ca anestèsia intradural, n f sin. compl.
- ca anestèsia subaracnoidal, n f sin. compl.
- ca anestèsia subdural, n f sin. compl.
- ca mètode de Corning, n m sin. compl.
- ca narcosi medul·lar, n f sin. compl.
- ca procediment de Tuffier, n m sin. compl.
- ca raquianalgèsia, n f sin. compl.
- ca raquianestèsia, n f sin. compl.
- es raquianestesia
- fr rachianesthésie
- en rachianesthesia
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació>, <Neurologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>
Definició
Anestèsia regional obtinguda en injectar un anestèsic local a l'espai subaracnoidal lumbar. La relació entre la gravetat específica de la solució anestèsica local i la del líquid cefalorraquidi afecta la migració i l'extensió eventual del blocatge nerviós. Si la solució injectada a l'espai subaracnoidal té una gravetat específica més gran que la del líquid cefalorraquidi (solució hiperbàrica), tendeix a moure's per gravetat cap a un lloc més baix. Si té una gravetat específica lleugerament més baixa que la del líquid cefalorraquidi (solució hipobàrica), tendeix a dirigir-se o flotar fins a la innervació de la regió quirúrgica. Finalment, si la solució anestèsica té una gravetat específica idèntica o molt semblant a la del líquid cefalorraquidi (solució isobàrica), roman al voltant del mateix nivell de la injecció. Els agents anestèsics més emprats són la procaïna, la tetracaïna i la lidocaïna. L'addició de vasoconstrictors (epinefrina, efedrina o fenilefrina) a la solució anestèsica augmenta la duració i la intensitat de l'anestèsia raquídia.
