Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fluor, n m
  • es  flúor
  • fr  fluor
  • en  fluorine
  • sbl  F

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1, nombre atòmic 9 i massa atòmica 18,99. És força estès en la natura, principalment en l'aigua de mar, en l'esmalt dental i en diversos minerals, la fluorita sobretot. Hom usa la fluorita com a fundent metal·lúrgic, d'on li ve el nom. El fluor és un gas tòxic, d'olor irritant, extremament corrosiu, que produeix cremades molt nocives i de guariment lent. És emprat en la profilaxi de la càries dental, puix que l'ió fluor té un paper important en el creixement de les dents, però el perill de la fluorosi, la intolerància de certs subjectes al fluor i la relació estadística entre freqüència de casos de síndrome de Down i percentatge en fluor de l'aigua potable, tendeixen a limitar aquesta utilització.

Nota

  • La denominació fluor prové del llatí fluo 'fluir'.