Cadascun dels diversos adenomes originats en l'adenohipòfisi o en les cèl·lules aberrants adenohipofítiques de l'infundíbul diencefàlic, de la tija pituïtària o de l'os esfenoide entre la nasofaringe i la fossa pituïtària. Pot sintetitzar i alliberar hormones, provocant en molts casos una síndrome hipersecretora. Els adenomes que presenten una extensió suprasellar poden produir símptomes i signes de compressió dels nervis òptics, del si cavernós o dels nervis oculomotors. Excepcionalment poden experimentar una necrosi i una hemorràgia (apoplexia hipofítica). Des del punt de vista macroscòpic hom distingeix entre l'adenoma encapsulat, que limita dins la cobertura de la sella turca, l'adenoma invasor, que infiltra la duramàter, el sòl de la sella turca, els sins nasals o altres estructures, i l'adenoma gegant en què la vora del creixement superior es situa 20 mm per sobre del jou esfenoidal. La classificació tradicional dels adenomes hipofítics en cromòfobs, acidòfils i basòfils no correspon prou bé als tipus cel·lulars específics observats ni a llurs patrons de secreció hormonal. Actualment hom distingeix les següents modalitats histopatològiques: adenoma productor de prolactina, adenoma productor d'hormona de creixement, adenoma mixt productor d'hormona de creixement i prolactina, adenoma de cèl·lules mare acidòfil, adenoma productor d'hormona adrenocorticotropa, adenoma productor de tirotropina, adenoma gonadòtrop, adenoma plurihormonal i adenoma de cèl·lules nul·les.