Nota

• L'anestèsia intravenosa és emprada habitualment per a iniciar l'anestèsia amb comoditat i rapidesa (inducció anestèsica). Combinada amb l'anestèsia inhalatòria, també s'utilitza per al manteniment de l'anestèsia general de poca durada. Els fàrmacs emprats són els barbiturats (tiopental, tiamilal, metohexital), els opioides (fentanil, sulfentanil, alfentanil), les bezodiazepines (diazepam, midozolam, lorazepam) i altres fàrmacs diversos (cetamina, etomidat, propofol, droperidol). Un altre grup de fàrmacs no pròpiament anestèsics, bé que usats extensament en anestèsia general, són els relaxants musculars o blocadors neuromusculars, administrats per via endovenosa, els quals proporcionen una relaxació de la musculatura estriada, molt útil abans d'efectuar la intubació endotraqueal i per tal de mantenir la debilitació muscular en intervencions quirúrgiques abdominals o bé que durin més de dues hores. Els relaxants musculars es classifiquen en despolaritzants (succinilcolina), no despolaritzants d'acció llarga (tubocurarina, metocurina, doxacuri, pancuroni, pipecuroni, gal·lamina), no despolaritzants d'acció intermèdia (atracuri, vecuroni, rocuroni) i no despolaritzants d'acció curta (mivacuri). Altres fàrmacs emprats són els inhibidors de la colinesterasa, els quals anul·len els efectes dels relaxants musculars no despolaritzants: neostigmina, piridostigmina, edrofoni, fisostigmina.