Back to top
anticòs anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils anticòs anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anticòs anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils, n m
  • ca  anticòs anti proteïnasa 3, n m sin. compl.
  • ca  anticòs antimieloblastina, n m sin. compl.
  • ca  anticòs antimieloperoxidasa, n m sin. compl.
  • ca  anticòs contra el citoplasma dels neutròfils, n m sin. compl.
  • ca  ANCA, n m sigla
  • fr  ANCA
  • en  ANCA

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Definició
Anticòs dirigit contra enzims lisosòmics mieloides que proporciona dos tipus de patró de tinció citoplasmàtica mitjançant immunofluorescència indirecta quan el sèrum problema és incubat amb neutròfils humans normals fixats amb etanol.

En el primer tipus de patró d'immunofluorescència, l'anticòs reconeix l'enzim proteïnasa 3 (PR3 o mieloblastina) i és anomenat anticòs anti antigènic citoplasmàtic dels neutròfils citoplasmàtics o C-ANCA, de l'anglès Cytoplasmic antineutrophil cytoplasmic antibody, car tenyeix difusament el citoplasma. En el segon grup, l'anticòs involucrat es dirigeix contra l'enzim mieloperoxidasa (MPO) i és anomenat anticòs anti antigen citoplasmàtic dels neutròfils perinuclears o P-ANCA, de l'anglès perinuclear antineutrophil cytoplasmic antibody, atès que, amb etanol, els constituents granulosos carregats positivament es redistribueixen al voltant de la membrana nuclear carregada negativament. Els C-ANCA s'associen amb diverses vasculitis sistèmiques: granulomatosi de Wegener, poliarteritis microscòpica, vasculitis per hipersensibilitat, púrpura de Schönlein-Henoch, nefropatia IgA, glomerulonefritis postinfecciosa, lupus eritematòs sistèmic, etc. Els P-ANCA han esta observats en diferents malalties reumàtiques autoimmunitàries i en malalts amb polimiositis, dermatomiositis, artritis crònica juvenil, artritis reactiva, policondritis recidivant, esclerodèrmia i síndrome antifosfolipídica. Els P-ANCA també poden presentar-se en la colitis ulcerosa, en la colangitis esclerosant i en la malaltia de Crohn, però en aquests casos no es dirigeixen contra la mieloperoxidasa sinó contra altres proteïnes (lactoferrina, catepsina G, elastasa, lisozima).