Nota

• L'envoltant còncau s'utilitza per a obtenir l'àrea coberta o la forma definida per un conjunt de punts o d'elements geomètrics. La forma de l'envoltant còncau es pot imaginar com la que resultaria d'envoltar els punts o elements geomètrics originals amb un film de plàstic i aplicar-hi el buit de manera que el film s'ajustés al màxim als elements originals.
• L'envoltant còncau aproxima millor que l'envoltant convex la forma o àrea coberta per un conjunt de punts o d'elements geomètrics, ja que la concavitat permet emmotllar millor la forma de l'envoltant a la disposició dels punts o elements originals, especialment quan hi ha buits o entrades. En cas que els punts o elements originals no presentin buits o entrades, l'envoltant còncau té una forma convexa i coincideix amb l'envoltant convex.
• A diferència de l'envoltant convex, l'envoltant còncau no és únic per a un conjunt donat de punts o d'elements geomètrics, sinó que el grau d'ajust o de sinuositat de l'envoltant còncau es pot regular variant determinats paràmetres, com és ara el màxim angle còncau permès o la mínima distància que cal considerar entre punts veïns del conjunt original. Per aquest motiu, l'envoltant còncau té diferents definicions i mètodes de càlcul.
• El concepte d'envoltant còncau es pot generalitzar a espais de tres o més dimensions.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  
  Aquesta fitxa ha estat afegida per l'autor l'any 2021.