Nota

• La concurrència de culpes s'esdevé quan la producció d'un dany és degut a la conducta d'una o més persones i a la de la mateixa víctima o, fins i tot, a la conducta de diversos tercers; i sense l'existència d'una d'aquestes conductes el dany no s'hauria produït.
  Habitualment, es tracta d'un concepte utilitzat en l'àmbit de la responsabilitat civil extracontractual —que recull, d'una manera general, l'article 1902 i següents del Codi civil espanyol— o en l'àmbit penal, quan algú ha produït un dany a una altra persona i té l'obligació d'indemnitzar-la.
  Així, davant d'una situació de concurrència de culpes es produeix una compensació pel que fa a l'apreciació de la quantia de la indemnització, de manera que s'ha de donar una indemnització més petita o, fins i tot, aquesta pot desaparèixer, si la víctima va contribuir amb la seva imprudència a la producció del dany. En resum, es produeix una ponderació de la contribució de la víctima en la causació del dany i una moderació de la responsabilitat de la tercera persona que deriva en una disminució de la indemnització que el condemnat ha de pagar.
  Fent referència a una llei concreta, es pot esmentar la descripció que fa de la concurrència de culpes l'article 1.2 del Reial decret legislatiu 8/2004, del 29 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la conducció de vehicles de motor, el qual disposa que: quan la víctima capaç de culpa civil contribueixi a la producció del dany es reduiran totes les indemnitzacions, incloses les relatives a les despeses en què hagi incorregut en els casos de mort, seqüeles i lesions temporals, en atenció a la culpa concurrent fins a un màxim del 75 %. S'entén que existeix aquesta contribució si la víctima, per falta d'ús o per un ús inadequat de cinturons, casc o altres elements protectors, incompleix la normativa de seguretat i provoca un agreujament del dany.
  L'article també disposa que, en casos de seqüeles o lesions temporals, la culpa exclusiva de la víctima o concurrent de víctimes no conductores de vehicles de motor que siguin menors de catorze anys o que pateixin una disminució física, intel·lectual, sensorial o orgànica que els privi de capacitat de culpa civil, no suprimeix ni redueix la indemnització i s'exclou l'acció de repetició contra els pares, tutors i altres persones físiques que, si escau, hagin de respondre d'elles legalment; excepte si el menor o alguna de les persones esmentades han contribuït de manera dolosa a la producció del dany.
• V. t.: compensació de culpes n f