Back to top
acte administratiu acte administratiu

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acte administratiu, n m
  • es  acto administrativo

<Dret públic>

Definició
Acte pel qual l'Administració pública expressa els acords que adopta en exercici de les seves funcions.

Nota

  • Per acte administratiu es coneix la declaració jurídica que efectua una administració pública per manifestar una determinada voluntat, judici, coneixement o desig, en l'exercici de les seves potestats i funcions. Per mitjà dels actes administratius, les administracions duen a terme les seves actuacions, en aplicació de l'ordenament jurídic, i generen situacions jurídiques subjectives. Les característiques principals dels actes administratius són les següents: a) procedeixen d'una administració pública, incloent-hi els òrgans constitucionals quan exerceixen tasques administratives; b) tenen per regla general contingut normatiu (si bé s'esgoten en el moment en què es compleixen; són recurribles per via administrativa; no es publiquen sinó que es notifiquen; les sentències judicials que els afecten es limiten al cas tractat i no són aplicables a d'altres; poden ser emesos de manera oral, i hi ha actes administratius que revesteixen forma de disposició general i se sotmeten, aleshores, a les vies d'elaboració reglamentària); c) són singulars (fins i tot en els casos d'actes múltiples, que afecten una gran quantitat de persones) i aplicadors de potestats administratives al cas concret; d) són unilaterals (no cal un consentiment recíproc del destinatari), i e) són executius i executoris (es presumeixen vàlids i certs des del moment en què es produeixen —art. 56 i 93 al 100 Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú [LRJAP]—, executivitat que només venç davant la suspensió cautelar, acordada administrativament o jurisdiccionalment).
    Els actes han de ser produïts per l'administració pública competent per mitjà del procediment establert legalment, sota pena de nul·litat o anul·labilitat (art. 62.1 i 63 LRJAP). Es diferencien dels actes merament administratius per l'absència de les característiques esmentades (especialment, llur voluntat resolutòria), si bé poden generar responsabilitat de l'Administració pública o tenir altres conseqüències de dret públic. També s'exclou del concepte de acte administratiu l'acte polític (emanat d'òrgans de l'Administració pública), els actes de dret privat duts a terme per les administracions públiques (que se sotmeten al règim comú), els dictàmens, els informes i, finalment, les qualificacions registrals, encara que eventualment entrin en qüestions de dret administratiu.
    Als actes administratius s'aplica, entre d'altres, el principi de conservació, segons el qual un acte viciat de nul·litat pot ser separat d'altres actes administratius independents no viciats, sempre que no hi hagi relació de causalitat. Les causes de nul·litat que els afecten s'han d'interpretar des de la perspectiva de la màxima conservació de l'acte possible. Les tècniques concretes d'aquest principi es materialitzen en la intransmissibilitat (els vicis d'un acte no impliquen els dels actes posteriors en el mateix procediment i independents del primer, de la mateixa manera que la nul·litat o l'anul·labilitat d'un acte no afecta les parts independents de la part viciada, llevat que sigui de tanta transcendència que sense ella l'acte no s'hauria dictat); en la conversió d'actes viciats (els actes nuls o anul·lables que contenen elements constitutius d'un altre acte produeixen els efectes d'aquest); en la conservació d'actes (en cas que es declari la nul·litat o l'anul·labilitat, s'ha d'acordar la conservació dels actes i els tràmits el contingut dels quals es mantindria igual si no s'hagués comès la infracció, de la mateixa manera que els tràmits d'un procediment acabat es poden aplicar al nou expedient que s'incoï), i en la convalidació d'actes anul·lables, esmenant-ne els vicis.
    Els actes administratius poden ser objecte d'enjudiciament per l'ordre contenciós administratiu (art. 9.4 i 24 Llei orgànica del poder judicial i art. 1 Llei 29/1998, del 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, de l'Estat). Existeixen actes administratius exclosos d'impugnació jurisdiccional, com els de mer tràmit, les respostes a consultes dels ciutadans, els actes de naturalesa informativa o les certificacions, entre d'altres.
    L'objecte d'un acte administratiu és l'efecte pràctic que l'Administració pretén obtenir, que ha de ser lícit (sota pena de nul·litat), possible (la impossibilitat pot ser material o real), determinat o susceptible de determinació i adequat a les finalitats que tingui, i ha de ser manifestació d'una potestat o funció pública. Quant a la finalitat, l'acte administratiu crea, modifica o extingeix situacions jurídiques d'acord amb les normes que aplica, en una subjecció estricta que es guia pel principi de congruència (en cas de vulneració d'aquest principi, s'esdevé una desviació de poder, o exercici de potestats administratives per aconseguir finalitats diferents de les fixades en l'ordenament). L'acte administratiu ha de respondre, també, com a requisit essencial, a una causa específica d'interès general fixada en les normes. En aquesta causa s'inscriuen els motius que han donat lloc a l'acte; si aquests falten —o la causa cessa—, cessen els efectes de l'acte (com succeeix amb la reversió expropiatòria, la revocació de llicències i la devolució de subvencions i ajudes per frau en l'activitat subvencionada).
    Els actes administratius s'han d'exterioritzar, de manera verbal o escrita, depenent del contingut i de la naturalesa de l'acte de què es tracti, tot i que cal deixar constància dels primers en document escrit. Igualment, és vàlida la forma informàtica per als actes, sempre que hi hagi constància electrònica fidedigna de l'autor o autora i del destinatari o destinatària. Hi ha actes administratius definitius i de tràmit; actes que esgoten i que no esgoten la via administrativa; actes administratius favorables, desfavorables i de doble efecte; actes expressos, presumptes i tàcits i, finalment, actes discrecionals i reglats.
    Els actes administratius poden ser contraris a dret si hi concorren les causes que estableixen els articles 62 i 63 de la LRJAP, defecte que deriva en una nul·litat radical, una anul·labilitat o una irregularitat no invalidant. Els actes han de ser comunicats als interessats, i tenen eficàcia a partir d'aquest moment. Aquesta comunicació pot adoptar forma de notificació o de publicació, aquesta segona subsidiària de la primera.