vent
vent
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>
- ca vent, n m, f
- ca dau, n m, f sin. compl.
- ca mà-i-mà, n m, f sin. compl.
- en guy-rope, n
<Castellers>
Definició
Mans que se situa entre dues crosses i, amb els braços estirats, subjecta la cama dreta d'un segon i la cama esquerra d'un altre segon.
Nota
- En els castells amb folre el vent se situa en el folre i fa el mateix amb les cames de dos terços.
- La denominació dau és pròpia de Valls, Tarragona i Reus.
- Segons l'ordre de col·locació dels vents a la pinya, s'anomenen primer vent, segon vent, tercer vent, etc.