Nota

• La reforma de l'any 2016 de l'ortografia catalana va reduir a quinze el nombre de mots amb accent diacrític preceptiu: bé —adverbi i nom masculí 'allò que proporciona un avantatge' (pl. béns)—, déu —nom masculí 'divinitat' (pl. déus)—, és —forma del verb ser—, mà —nom femení—, més —adverbi, quantitatiu i nom masculí 'signe de l'addició'—, món —nom masculí—, pèl —nom masculí—, què —relatiu (precedit de preposició), interrogatiu i nom masculí (pl. quès)—, sé —forma del verb saber—, sí —adverbi i nom masculí 'afirmació' (pl. sís)—, sòl —nom masculí 'superfície del terreny' (pl. sòls)—, són —forma del verb ser—, té —forma del verb tenir—, ús —nom masculí i primera persona del present d'indicatiu del verb usar en baleàric— i vós —pronom fort—; enfront de les respectives formes inaccentuades be, deu, es, ma, mes, mon, pel, que, se, si, sol, son, te, us i vos.