adjacent

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca adjacent, n m
es adyacente
fr adjacent
en adjacent

<Lingüística>

Definició

Element que complementa el nucli del sintagma del qual depén i que ocupa una posició contigua a la d'aquest nucli.

Nota

Solen desenvolupar aquesta funció els adjectius, les oracions de relatiu, els sintagmes preposicionals i els noms en aposició. Aquest és el cas, per exemple, d'aigua en el sintagma els llits d'aigua.