anomia
anomia
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca anomia, n f
- es anomía
- fr anomie
- en anomia
<Lingüística>
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'utilitzar noms, que es pot produir a causa d'una lesió en el cervell.
Nota
- En general, els malalts tenen escasses dificultats per a reconéixer els objectes que no poden nomenar. L'avaluació de l'anomia generalment es realitza demanant al subjecte que diga el nom d'il·lustracions, que busque sinònims, que acabe oracions o que resumisca històries.
