aorist
aorist
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca aorist, n m
- es aoristo
- fr aoriste
- en aorist
<Lingüística>
Definició
Temps verbal del grec clàssic que generalment indica temps passat.
Nota
- L'aorist és la forma no marcada de l'aspecte en grec: pot expressar tant una acció acabada (aorist pròpiament dit o resultatiu), com una acció en el seu inici (aorist ingressiu o incoatiu) o una acció de caràcter general, universal i atemporal (aorist gnòmic). Per extensió, alguns autors utilitzen aquest terme per a referir-se als temps passats i narratius de qualsevol llengua. Aquest és el cas, per exemple, del passat simple (cantí) o del passat perifràstic (vaig cantar).
