argument
argument
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca argument, n m
- ca functor, n m sin. compl.
- es argumento
- fr argument
- en argument
<Lingüística>
Definició
En lògica de predicats, expressió que apareix precisada o relacionada amb una altra expressió per mitjà d'un predicat.
Nota
- Així, en la proposició francés (Eustaqui), el predicat francés assenyala una propietat de l'argument Eustaqui; en canvi, en la proposició escriure (Eustaqui, la carta), el predicat escriure estableix una relació entre els arguments Eustaqui i la carta. En gramàtica, equival a les nocions de subjecte o complement. Els predicats poden ser classificats segons el nombre d'arguments, o valència, que exigisquen. Es parla, així, de predicats zeroargumentals com ploure, monoargumentals com córrer, biargumentals com menjar i triargumentals com regalar.
