cas
cas
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca cas, n m
- ca cas abstracte, n m sin. compl.
- es caso
- es caso abstracto
- fr cas
- fr cas abstrait
- en abstract case
- en case
<Lingüística>
Definició
En la teoria del règim i del lligam, marca sense realització fonològica que els sintagmes nominals reben de l'element que els regeix.
Nota
- Seguint la tradició anglesa, alguns autors l'escriuen amb C majúscula per a indicar que el terme es refereix a la noció abstracta i no a la morfològica. Normalment es distingeixen quatre tipus de casos: el nominatiu, assignat per flexió, i més concretament per concordança, al sintagma nominal subjecte; l'acusatiu, assignat pel verb al sintagma nominal complement directe; l'oblic, assignat per la preposició al seu complement nominal, i el genitiu, assignat pel nom, per mitjà de la preposició de, al sintagma nominal complement del nom. Tenint en compte l'estructura en què es produeix l'assignació, els casos es classifiquen en inherents i estructurals.
