Back to top
complement circumstancial complement circumstancial

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  complement circumstancial, n m
  • ca  adjunt circumstancial, n m sin. compl.
  • ca  circumstancial, n m sin. compl.
  • es  adjunto circunstancial
  • es  circunstancial
  • es  complemento circunstancial
  • fr  adjoint circonstanciel
  • fr  circonstanciel
  • fr  complément circonstanciel
  • en  adverbial adjunct
  • en  adverbial complement

<Lingüística>

Definició
Complement del verb que aporta una delimitació modal, temporal, local, etc.

Nota

  • Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.