concomitància
concomitància
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca concomitància, n f
- es concomitancia
- fr concomitance
- en concomitance
<Lingüística>
Definició
Aparició conjunta d'elements o de trets diferents.
Nota
- En fonètica i fonologia, el terme s'utilitza per a referir-se a una redundància fonològica, com la que s'estableix entre els trets de sonoritat i de tensió. D'acord amb aquesta concomitància, les consonants sonores són no tenses i les sordes, tenses.