concordança
concordança
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca concordança, n f
- ca CONC, n f abrev.
- es concordancia
- es CONC abrev.
- fr accord
- fr concordance
- fr ACC abrev.
- en agreement
- en concord
- en AGR abrev.
<Lingüística>
Definició
En la teoria del règim i del lligam, trets de persona i nombre del constituent oracional flexió.
Nota
- Recentment, i d'acord amb els principis de la sintaxi de la X amb barra, es tendeix a considerar que la concordança és una categoria funcional que es comporta com a nucli del sintagma concordança o SConc. Aquest sintagma, equivalent a la categoria oració, té com a especificador el sintagma nominal subjecte i com a complement el sintagma temps: [SConc [Conc' SN [Conc ST]].