estrident

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  estrident, adj
  • es  estridente
  • fr  strident ‑ente
  • en  strident

<Lingüística>

Definició
Dit del tret de sonoritat postulat per Roman Jakobson i Morris Halle en la seua teoria dels trets distintius intrínsecs que es caracteritza, acústicament, per la presència de soroll d'elevada intensitat acompanyat d'una amplificació característica de les freqüències altes i d'una reducció dels formants baixos.

Nota

  • Articulatòriament, els sons estridents presenten un obstacle més complex que els no estridents, cosa que provoca una turbulència enèrgica de l'aire expirat. Aquest tret permet diferenciar les africades, que són estridents, de les oclusives, que són no estridents. S'oposa a no estrident, mat o suau.