ensordiment
ensordiment
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca ensordiment, n m
- ca dessonorització, n m sin. compl.
- es desonorización
- es ensordecimiento
- fr assourdissement
- fr dévoisement
- en devoicing
<Lingüística>
Definició
Procés de pèrdua del tret sonor d'una articulació, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica motivada pel context.
Nota
- Per exemple, l'ensordiment de les obstruents sonores en posició final absoluta o, diacrònicament, l'ensordiment de les sibilants sonores en el dialecte apitxat.
