exponent

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  exponent, n m
  • es  exponente
  • fr  exponent
  • en  exponent

<Lingüística>

Definició
En glossemàtica, membre que, juntament amb el constituent, forma part dels dos plans de la llengua, el pleremàtic, o del contingut, i el cenemàtic, o de l'expressió.

Nota

  • En el pla pleremàtic, els exponents són els morfemes, i en el cenemàtic, els prosodemes. Els exponents, tant els morfemes com els prosodemes, poden ser intensos, i afectar tota l'oració, o extensos, i afectar-ne només una part. La flexió verbal, per exemple, és un exponent extens; el cas, per contra, un exponent intens.