flexió
flexió
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca flexió, n f
- ca inflexió, n f sin. compl.
- es flexión
- es inflexión
- fr flexion
- fr inflexion
- en inflection
<Lingüística>
Definició
Conjunt de formes que en les llengües flexives adopten els mots variables per a assenyalar diferents propietats gramaticals, com ara el cas, el gènere, el nombre, el temps, la persona, etc.
Nota
- La flexió s'expressa generalment per mitjà de l'adjunció d'afixos a un base temàtica o radical o bé per l'absència d'afixos. De manera general, la flexió es caracteritza, i es diferencia de la derivació, pel fet que no crea noves entitats lèxiques, no pot canviar la categoria lèxica de la base, no pot canviar la semàntica de la base, constitueix paradigmes o models flexius en els quals s'agrupen les diferents formes d'un mot, és rellevant per a la sintaxi i té un caràcter perifèric dins l'estructura del mot, ja que els afixos flexius ocupen una posició més externa que els derivatius, com es pot comprovar en [[gas [der ‑ific-]] [flex a-ven]]. La flexió verbal se sol anomenar conjugació i la nominal declinació.
