varietat diatòpica

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  varietat diatòpica, n f
  • ca  dialecte, n f sin. compl.
  • ca  varietat geogràfica, n f sin. compl.
  • es  variedad diatópica
  • fr  variété diatopique
  • en  regional variety

<Lingüística>

Definició
Varietat característica d'una zona determinada del domini d'una llengua.

Nota

  • El català, per exemple, té diferents varietats diatòpiques agrupades en dos gran blocs, l'oriental i l'occidental. Al bloc oriental pertanyen el català central, el septentrional, el baleàric i l'alguerés; i a l'occidental, el català nord-occidental i el valencià. Les varietats poden presentar alhora subvarietats, com el cas del valencià septentrional, el meridional, l'alacantí, etc.