coallotjament
coallotjament
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca coallotjament, n m
- es coliving, n m
- es convivencia, n f
- fr colocation, n f
- fr colocation collaborative, n f
- it coliving, n m
- pt coliving, n m
- en coliving, n
- en co-living, n var. ling.
- de Co-Living, n n
<Construcció > Urbanisme>, <Sociologia>
Definició
Modalitat d'allotjament temporal en règim de lloguer en què els ocupants comparteixen espais de treball i lleure i disposen també d'espais privats i serveis diversos, que té com a objectiu afavorir la socialització i l'intercanvi d'idees entre persones amb interessos afins.
Nota
- El coallotjament està concebut, especialment, per a joves professionals. Es dona sobretot en entorns urbans i sol ser promogut i gestionat per entitats privades. Els espais compartits varien segons el cas: de vegades es comparteixen tots els espais llevat de les habitacions o de les habitacions i el bany; en altres casos, els ocupants disposen d'apartaments privats i hi ha algunes estances compartides.
