Back to top
0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya? 0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya?

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI pitahaia, pitaia, pitahaya o pitaya?

<Botànica>

Definició
Tant pitahaia com pitaia (noms femenins) són formes adequades per a referir-se a dues plantes diferents de Mèxic i l'Amèrica Central i als seus fruits, amb la particularitat que són noms intercanviables; en canvi, no es consideren adequades en català les formes *pitahaya i *pitaya.

Pel que fa a la primera de les plantes i al seu fruit:

- Una pitahaia, amb el sinònim secundari pitaia, és una planta enfiladissa de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que té tiges que pengen, flors molt grosses i de color clar comestibles i fruits també comestibles. Les flors es poden fer servir per a fer infusions.
. Els equivalents castellans són una pitahaya (també escrit pitajaya), una pitaya i un pitahayo; els francesos, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.

- El fruit d'aquesta planta es diu també pitahaia, amb els sinònims secundaris pitaia i fruita del drac. És un fruit amb forma d'ou, de color exterior entre rosa i vermell i sense espines, amb una polpa generalment blanca o groga (de vegades rosada) i amb llavors petites i negres. Les pitahaies es mengen i també es fan servir per donar gust i color a sucs i begudes alcohòliques.
. Els equivalents castellans són una fruta del dragón, una pitahaya i una pitaya; els francesos, un fruit du dragon, une pitahaya i une pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya, a pitaya i a strawberry pear.

Pel que fa a la segona de les plantes i el seu fruit:

- Una pitaia, amb el sinònim secundari pitahaia, és una planta igualment de diverses espècies de la família de les cactàcies, principalment Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges gruixudes, flors grosses amb pètals blancs i fruits comestibles.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya; el francès, un sténocéréus, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.

- El fruit d'aquesta planta es diu també pitaia, amb el sinònim complementari pitahaia. És un fruit igualment amb forma d'ou, de color exterior entre verd i vermellós i en aquest cas amb espines, de polpa de colors diferents segons la varietat (blanca, vermella, rosa, taronja, groga o lila) i amb moltes llavors negres.
. Els equivalents castellans són una pitahaya i una pitaya, i els anglesos, a dragon fruit, a pitahaya i a pitaya.

Tot i que pitahaia i pitaia són formes intercanviables i fan referència a més, a fruites similars, per a evitar l'ambigüitat es proposa fer servir especialment pitahaia per a les espècies del gènere Hylocereus i pitahaia per a les espècies del gènere Stenocereus.

Finalment, pel que fa a les formes *pitahaya i *pitaya (pròpies del castellà i sembla que preses del crioll d'Haití), es prefereix substituir-les per pitahaia i pitaia, amb una adaptació mínima a l'ortografia catalana que permet reconèixer-les fàcilment.

Nota