breu
breu
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca breu, n m
- es acento breve
- es breve
- fr brève
- it breve
- en breve
- en short accent
- de Breve
- de Brevis
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
Definició
Signe en forma de semicercle obert per dalt (˘) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en l'ortografia d'alguns idiomes i en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
Nota
- En els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, el breu indica vocal o síl·laba breu.
