accident

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca accident, n m
es accidente
fr accident
en accidence

<Lingüística>

Definició

1. En gramàtica tradicional, cadascuna de les maneres de ser d'una cosa, per oposició a la substància i als atributs, que en constitueixen l'essència. 2. Categoria morfològica d'un mot, que s'expressa mitjançant elements flexionals de gènere, nombre, conjugació, etc.

Nota

En la primera accepció, els accidents són els predicats de les substàncies. Així, en l'oració "El llibreés vermell", "llibre" és la substància i "vermell" la propietat accidental.